lunes, 1 de abril de 2013

FLETXA IBÈRICA 2013


 FLETXA IBÈRICA 2013  – VIACRUCIS SETMANA SANTA


Aquest divendres 29 i dissabte 30 de Març, vàrem fer la fletxa ibèrica, un equip format per cinq companys,de diferents clubs què ens coneixíem dels brevets. Aquests cinq erem : en Jordi Valls, Jaume Asensio,Miquel Romagosa,Agustí Martínez i Joan Josep Marcó.
Quedem per trobar-nos un poc abans i dinem amb alguns familiars i amics que han volgut vindre a acomiadar-nos,a un restaurant de Tàrrega.
Tots cinq tenim posada molta il·lusió i havent dinat, sortim direcció cap a Maranchón,lloc on havía l'últim control i arribada del recorregut de la nostra fletxa.
Són les 15:00h,quan iniciem aquest repte. Només sortir,la cosa ja pinta malament... als pocs km es posa a ploure. Roba per pluja posada i a pedalar.  Malauradament,aquesta pluja la tenim com a companya de viatje durant gran part de la prova.
Són al voltant de les 18:00h de la tarda quan estem segellant al primer control de Mequinenza.Hem fet uns 90 km. Prenem uns cafès i seguim sota la pluja...
Això d'arribar a un bar en bici i plovent,cinq tios, tots molls com una sopa i vestits  cadascún amb tota mena de colors d'una manera diferent a l'altre... prendre uns cafès ò qualsevol altra beguda, demanar un segell i tornar a marxar plovent ... la gent es queda al·lucinada!!. Passem Caspe i Alcañiz. Aquí hi ha el segon control. Són poc més de les 22:00h i hem fet quasi 160 km. Arribar fins aquí s'ens ha fet duríssim, perquè pedalar sota la pluja i de nit,no fa gens ni mica de goig. Estem tots molls. No per la pluja,però sí per la suor. Ens canviem de roba i anem a sopar a un restaurant. D'aquí veureu que ja no porto tota la roba del club. Una mica de pasta i un filet que ens ajuda a refer-nos del fred que havíem passat. Són festes i hi ha molta gent pels carrers fotent-li als tabals. Mentres estem sopant, a fora està caient un diluvi...  De bona ens hem lliurat! Hem deixat les bicis al carrer i fem torns per vigilar-les. Havent sopat seguim el nostre camí, tot plovent i amb els impermeables posats... Als pocs km,veiem que el cel és ple d'estels,i ens treiem la roba per la pluja. No plou però fà fred. Cap allà a les 2:00h de la matinada hem arribat a Alcorisa, km 190, segellem a un bar i prenem uns cafès.Sort hem tingut de trobar-lo obert a aquestes hores... perquè són festes... i la gent van que no s'aguanten d'en peus... En sortir,hi ha un moment que es posa a ploure... i cada vegada més fort. Anem sense impermeable,però com la roba és de membrana,no traspassa. Hi ha una forta baixada i ens quedem gelats. A partir d'aquí, tots patim allò que Déu no sap... Estem per sobre d'uns 1000 i a vegades 1300 m. No hi ha muntanyes, tot és pla i... Quina ventada que bufa!! A les 5:00h del matí ens aturem a Montalbán,a la benzinera de l'entrada del poble i ja portem 235 km. És tancada i tot el poble dormint... ni gats havíen pel carrer!. Menjem un entrepà i seguim. A les 8:00h estem a Caminreal. Ja hem fet 280 km, el poble és molt petit i tot és tancat. Hem de fer enrrera per anar a un bar a la vora de la carretera. Segellem i esmorzem. Entrepà  sucat amb tomàquet, de truita i llom ,ben calent i un cafetó per posar-nos les piles! Tot un luxe!!
Quin fred què fa. Tots anem amb l'impermeable posat i tremolant de fred. Ja no ens el treurem fins a Molina de Aragón.
 D'aquí a Molina de Aragón,el camí és molt exigent. Unes rectes que no s'acaben mai, no hi ha fortes pujades però pica una mica amunt. Un vent que bufa què és massa. Sempre de cara i a vegades,lleugerament de costat. Tot això sumat als 160 km d'ahir plovent i el fred que vàrem passar...
Anem a 10 km/h i amb molt de compte per no caure. No podem anar més depressa i encara hi ha qui no pot seguir el ritme. Si perds roda,ja has begut oli... et quedes sense remei. Semblàvem una processó de Via Crucis,avançant poc a poc i patint de valent... és el que toca en aquestes dates!
Arribem a Molina de Aragón per posar el segell de l'hora 22 i després fer els últims 25km per puguer fer les 24h de fletxa.
Dinem a Molina de Aragón i ens refem una mica  de la xufa que portem,perquè qui més qui menys, tothom anem una mica torts.
Havent dinat pujem de nou a la bici per completar els 375 km de la nostra fletxa i puguer aconseguir aquest  nou repte. Ja el tenim!!
Us puc assegurar que de totes les proves de llarga distància què he fet,aquesta ha sigut la què més he patit... però amb diferència!!
El capità de l'equip s'en va fins a Ocaña per a l'endemà fer la entrega dels carnets de ruta a Yepes (Toledo)
Un del nostre equip,en Jaume Asensio,guanya el trofeu al participant més veterà. L'enhorabona company!!


Per veure fotos feu clic Aqui

5 comentarios:

Jonatan dijo...

Muchas felicidades por conseguir un nuevo reto!! La verdad que solo de leerlo ya sufres, en bici ni me lo quiero imaginar.
Muchos animos para las proximas brevets.

Agustí dijo...

Gracias Jonatan. Las condiciones en que se desarrolló fueron muy duras. Las peores que he vivido(en terminos ciclistas)

Ivan dijo...

Brutal la crónica, hace falta muchísima voluntad simplemente para llegar al final y no bajarse de la bici... y ya no te digo para seguir teniendo ganas de hacer más brevets dentro de unas semanas...
Yo conozco un poco la zona de Alcorisa, Ejulve etc, y me hago a la idea del frio que hacía (hace frío hasta las noches de Agosto!!)... y ya no te digo nada de noche y con lluvia uff.
Como ya se dijo en el watssap, muchas felicidades y a seguir realizando retos!!.

PETRELLI dijo...

Agustí que te puedo decir mas , si no que tienes mi respeto y admiración por como vives este deporte.

Felicidades campeón.

Agustí dijo...

Muchas gracias Iván y Pedro. Cierto es que se he de tener una fuerza mental,un poco fuera de lo normal, para superar todas las dificultades que vayan surgiendo. Fueron un cúmulo de contratiempos que vinieron seguiditos,uno tras otro,como cogidos de la mano... sin apenas habernos recuperado de uno,llegaba el otro... de ahí lo del célebre Via Crucis Gracias de nuevo y saludos!!