viernes, 30 de agosto de 2013

Brevet 1200km MGM 2013





BRM    MGM 1200 AGOST 2013






Aquest dilluns passat 19 d'Agost va tenir lloc la 3ª superbrevet internacional amb més renom de l'estat. La MGM 1200km.
En el meu cas,vaig haver de sortir de casa el diumenge a les 3 de la matinada,per ser a les 5 a casa del company Joan d'Alcover i d'allà emprendre el camí que ens portaría a Algete (Madrid) cap allà a les 10h,on ens esperàven per passar la revisió de les bicis.
Pel camí veiem al company J.L.Ruiz Lozano,company amb qui hem compartit moltes hores de brevets per tota Catalunya. La revisió la fà en Francesc Porta. Hi ha molta gent esperant el seu torn... fà moltíssima calor. Passem la primera suada sense ni tant sols haver pujat a la bici.Les gotes de suor em regalimen per l'esquena
Havent passat la revisió anem cap a l'hotel. Descartem fer turisme perquè pels carrers no s'hi pot estar de calor que hi fà. A l'hora anem a menjar. És diumenge i el menú,surt fora del pressupost,però com que hem de menjar... per una vegada... no passa res! Havent dinat,migdiada i a passejar pel poble. Busquem on sopar i acabem al mateix restaurant de l'hotel. Aquesta vegada i d'aqui endavant el cost dels menjars,ja s'acosta més al que teníem previst.
Una bona xerrada havent sopat amb els companys coneguts d'altres brevets,acompanyada d'una bona cerveseta i a dormir.
A l'endemà s'acosta el moment de la veritat. Els nervis són més que visibles. Dinem i fem una bona migdiada. No podem tancar els ulls. Ens preparem per la festa i cap allà a les 7:30h deixem l'hotel per marxar al poliesportiu d'Algete amb les bicis. Aqui fem el 1er contacte amb un participant del brevet estranger. És l'Akiko,una noia japonesa que no te ni idea de parlar espanyol ni anglès. Per sort,ens comuniquem amb francès. Qui havía de dir que el francès em serviría d'alguna cosa amb aquesta vida. La tornem a veure a la sortida. Te un company anomenat Hiroshi.
Al company Joan i a mí,ens saluda en Fran Vacas,aquell que va fer el 1000 de València amb nosaltres farà un mes.
Cap allà a les 9 sortim per fer l'últim que ens falta per cumplir el somni d'enguany.Ho fem per grups de 50 cada quart d'hora. Aviat es fà de nit i es roda molt depressa. Les pujades es pujen volant i les baixades el màxim depressa. Tot i anar molt carregats,ens sentim molt lleugers, portem a sobre tal càrrega d'adrenalina que no sóm conscients de la exigència del traçat ni la dificultat del terreny.
De Algete a Atienza (control 2) hi han 107 km. Molt de tros com per veure el pla amb què va la penya. Quan ens atipem d'anar amb el ganxo,deixem que marxin aquells que porten pressa i es forma un grup d'uns 30. Van molts d'estrangers. Aviat veig que només havem 2 files que donem relleus. Els demés tots a roda... No poden donar relleu però si apretar el ritme per no perdre roda. El company i jo ens deixem caure cap enrrera. Passem d'anar de més de 30 km/h a menys de 20... Això s'acaba aviat, al primer control,posem segell,carreguem d'aigua i sortim escopetejats. Al control hi és en Francesc Porta. Li pregunto com anem i ens diu que massa depressa.
Ja anirem tot sols al control 3 d'Ayllón. La carretera està plena de forats. Sembla que hagi hagut una guerra i encara no han arreglat la carretera. Per arribar-hi passem el Alto de la Pela (quina pala) Com el passem de nit no m'en adono de la dificultat... 
A Ayllón,(c-3)km 163 arribem a les 4:30h. A la entrada del poble ens esperen uns nois amb les bicis per acompanyar-nos al control perquè està una mica embolicat. Ens acompanyen de nou a la sortida.
D'aquí a Tortoles tenim encara uns 50km de carretera dolentíssima.Pedalem unes hores amb un grup en qui va l'Emilio del C.C. Riazor. Hi arribem a les 8 del matí i portem 243km. Al control hi es en Francesc Porta. Segueix dient  que anem massa depressa.Esmorzem un bon entrepà i uns cafès. Carreguem d'aigua a la font del poble i seguim...L'altre control és a Fromista (c-5) km 319. Hi arribem a les 11:35h. Poc abans ens han passat els valencians que semblàven un tren de mercancíes. Aqui veig per primera vegada al veí de La Palma, l'Abel. Posem segell i sortim ràpid.Ens aturem per dinar a Carrión de los Condes. Ens mengem un bon tiberi i veiem passar al grup de l'Alfredo Hernandez i El Capi amb la seva reclinada. Més tard als valencians. Seguim tot sols cap al control 6 de Cistierna km 439. Són les 18:15 quan arribem. Ha fet moltíssima calor. Mengem,bevem i ens refresquem. Sortim un bon grupet amb els de Biela,Santiago,Bercial,Miquel, Ramiro de Granollers ,l'Abel i J.Mª Pujol,etc. I enfilem l'Alto de la Remolina. Nosaltres,el company i jo,pensem arribar a Gijón,així que fem camí. En Fernando punxa i nosaltres seguim. Ramiro també ha tingut algún problema mecànic. Passem Riaño i pujem el Puerto del Pontón,lloc on molts acabaran la seva odisea de culminar amb èxit aquesta MGM ò patiràn el que no està escrit per passar la prova. Costa pujar.Aquí ens posem roba per afrontar la baixada que farem de nit. Són de 22:30h,quan encara estem baixant i ja veiem al 1er del brevet que ja torna. Baixem rapidíssim,sort de les llums que portem. Trobem a uns asturians que gairebé van a les fosques. Quan passem nosaltres s'ens afegeixen. Ja s'els ha fet de dia! 
Arribem a Cangas de Onís (c-7) km 538 a les 23h. prenem un bol de llet amb cafè i un superdonut que sembla un pneumàtic de cotxe,que farà que tinguem forces per arribar a Gijón. Anem amb el grup dels asturians que hem trobat baixant i uns altres a molt bon ritme, per pujar l'Alto de la Madera i baixar a Gijón. Hi arribem a les 3:15h després de 617km de la sortida. Estic destrossat. Tot em fà mal. El genoll     esquerre,esquena,coll,cames. Tinc molts de dubtes si podré seguir demà (bé,demà és dins d'unes hores)  Ens dutxem i canviem de roba. Sopem,ens fan un bon massatge i anem a dormir. Són les 5 quan agafo el llit i a les 7 toca diana. Tinc la sensació d'haver dormit 15 díes.Esmorzem i veiem que arriben aquells que ahir van fer nit a Cangas,Santiago,Bercial,Miquel,etc. Aquí veig al company J.L.Ruiz que diu que plega. No m'ho puc creure. Es veu que ha tingut un problema amb el sillín i no pot pedalar com cal per risc de lesió.
Sortim que ja fem tard. Veiem l'estadi del Sporting de Gijón i fem algunes fotos.  Sóm a la vora del mar... el que tenim que pujar encara! l'Alto de la Madera te 9km i només de sortida... Veiem que baixen els valencians amb en Domingo obrint camí. Abans de Cangas veiem un rosari de ciclistes... Entre ells l'Àlex de La Pobla, en Jordi Roig de Canet (que saludo i no sé si m'haurà conegut)en Hiroshi,el japonès,etc. A les 11:45 sóm a Cangas. Portem 700km. Esmorzem i veiem a les noies dels valencians. Pregunto al control per l'Akiko i sembla que ha plegat. A Cangas,ja s'ha tancat el control d'anada i no havía passat. Anem cap al Pontón. Això és dur a més no puguer. 40 km durs,durs,durs... Sobretot quan es porten més de 700km i només havent dormit 2h.Hi passem entre la 1 i les 3 de la tarda. El company està fotut dels tendóns d'Aquiles  i es planteja plegar. Li dic que pugi poc a poc,i si convé aturar-se que anem bé de temps. Veig que baixa a peu i es posa a caminar. Aquesta vegada veig que pateix de valent.No les tinc totes... Per sort,a un dels poblets hi ha farmàcia,i demana alguna cosa per solucionar-ho. Déu ser per cavalls,perquè al moment puja a la bici i fa tota la pujada d'una tirada... només ens aturem a una font per refrescar-nos i omplir bidons. Baixem a Riaño i ara ens toca pujar la Remolina abans de Cistierna. Portem 800km i són passades les 5 de la tarda. Mengem i ens hidratem.A partir d'aquí,vaig sabent que molts coneguts han plegat. Passem Sahagún i Carrión de los Condes per arribar a Frómista km 914 a la 1:26h.Ens aturem a San Nicolás del Real Camino per sopar. Són més de les 10 del vespre i abans de trobar-ho tot tancat... El bon home ens posa un plat d'espaguettis que... més de dues racions per plat! i un filet amb patates que feia 30 x 15cm. Una gerra de cervesa i llimonada per beure, més cafès i aigua per omplir els bidons. Ens cobra 11€ per persona. Quin regal per la panxa i la butxaca!! Allà a Fromista prenem fruita i cafès. Veiem a Mº Jesús i Román,els vitorians,que no s'encanten... Veiem a la Guardia Civil que demana explicacións a la organització de perquè tants ciclistes. 
Passem Astudillo i Torquemada. La son ja fà acte de presència. Ens aturem a un poblet a fer una becaina de 10 minuts. El Joan diu que 10 minuts més... Seguim i poc més avant,ens venç la son de nou. Ens aturem a la vora de la carretera al sortir d'un poble ,darrera les tanques  de protecció,i dins d'una mena de canal ple de fulles protegits  d'unes bardisses. Baixem les bicis i ens estirem a sobre les fulles... Un gos no deixa de bordar. No passen ni 20 minuts que ja tenim la Guardia Civil amb les llanternes preguntant-nos què feiem,i si teníem problemes i necessitàvem ajuda... Els diem que fem la MGM i teníem son. I ens vam aturar a fer una becaina. Ens demanen els DNI's per si havíem fet alguna malifeta i tant depressa com han vingut s'en van. Aquestos 20 minuts de tancar els ulls han fet que ens espavilem i emprenem el camí a Tortoles de Esgueva. Hi arribem a les 7:20h i portem 990km. Esmorzem una mica i dormim un horeta a unes escoles preparades per aquesta funció. Hi ha matalassos i mantes... De Tortoles a Ayllón comença el martiri de carretera. Poc abans d'arribar trobem a Raúl Vazquez i un altre asturià. Nosaltres estem carregant d'aigua i posant el peus a remull. A Ayllón són les 13:36 quan arribem després de 1070km. Dinem i descansem un poc. Llavors arriben els de Biela i el Toni. En J.C.Cruz diu que han fet 200km en 8h.El Joan està destrossat dels peus i es pren una bona dutxa. Pujem a la Sierra de la Pela.  Ara veig que realment no hem sigut conscients de tot el que hem fet a la vinguda. La carretera està que no s'hi pot passar ni en btt.
Passat la Pela,la carretera va millorant. Quines pujades i baixades...  Arribem a Atienza a les17:25h després de pedalar 1125km.
Aquestos 107km que resten per arribar a Algete es fan eterns. A les 19:15 passem pel control de Cogolludo km 1145. Passat Cogolludo veiem a Jaume Sans que va haver de plegar i ha vingut per fer els últims km amb els seus amics de Biela. Es fa de nit. Els pobles no passen de cap manera. Hi ha llums a la llunyanía però costa molt apropar-s'hi. Quan veig la senyal d'Algete no m'ho puc creure. Sembla que els km d'allà no són com els d'aquí. Costen i costen i costen... Pos no hi ha poques pujades i la carretera feta un fàstic. Penso que trenco la bici i no hem punxat de miracle. Arribem al poliesportiu a les 23:28h amb 1233km a les cames després de 74:28h de la sortida. Ens donen un entrepà de llom i una amanida i beguda. Veiem a en Pedro Gómez de St Celoni. Crec que ha arribat el 10è i està com una moto de eufòric, i això que ha degut arribar sobre les 14h. Xerrem amb ell i amb Enrique Llorente de Burgos,són gent que van com un coet...
Ja ho he fet i ho he aconseguit i a més a la primera de canvi. Però estic amb un mal regust de boca. Estic satisfet per haver-ho fet i a més tant depressa, però si faig balanç de tot el que he patit, crec que el dolent passa i de molt a allò que n'he tret de positiu.
Allò que en un principi era un somni,poc a poc s'ha anat convertint amb un malson. La duresa del traçat, la calor i l'absència de fonts  per gran part del recorregut ha estat un càstig per molts com jo. Ni tant sols havía benzineres per puguer comprar aigua entre els controls.
Estic esgotat, però ja penso que vull fer la PBP per comparar la experiència amb aquesta MGM. Tothom amb qui he parlat,diu què és molt més fàcil.
Ja he cumplit amb el propòsit d'aquesta temporada de fer tots aquests brevets. Ara només queda per fer una Superrandonné de 600km amb més de 10000m de desnivell i després la PBP.
Desitjo ànims a tots aquells que s'han quedat pel camí sense puguer-ho aconseguir. Déu ser molt fotut tindre la mel a la vora dels llavis i no puguer assaborir la dolçor del triompf... Àlex,Akiko,Ruiz,Jaume Sanz,Fran i una llarga llista de companys

Això ha estat la meva experiència i la he comptat tal i com la he viscut. No he tret ni afegit res que no hagi passat. Entenc que per a qualsevol que ho llegeixi pugui interpretar què és per no fomentar la afició a aquesta modalitat de fer ciclisme. Res més lluny de la meva intenció.
Salut i pedals!!


Podeu veure les fotos fent clic aquí

domingo, 18 de agosto de 2013

De ruta por los Pirineos

Durante este Agosto Jonatan y yo hemos hecho una ruta de 10 días pasando por algunos de los puertos más importantes y famosos del Pirineo Francés.
Después de salir de Sant Andreu con nuestras bicis y llevando una pequeña mochila, hemos cruzado a Francia por Puigcerda via Puymorens y después de pasar por puertos como el Pailheres, Lers, Mente, Val Louron, Tourmalet o Aubisque, hemos vuelto a tierras españolas cruzando la frontera por el puerto de la Pierre de St Martin en Navarra y regresado por Huesca y los Monegros hasta nuestro pueblo.

Son demasiadas las cosas vividas durante estos días para poder contarlas en una crónica sin alargarse demasiado, pero nos gustaría compartir con vosotros algunas fotos de nuestro viaje.
Saludos y buen Agosto! 

Jonatan llegando a la cima del Pailheres

                                
Val Louron


Bajando la hourquette d'ancizan


 La Core
 

Subiendo el Soulor, al frente el Aubisque


Vacas subiendo la Pierre de St martin (territorio Pax Avant)



El helado de la victoria al llegar a Sant Andreu