miércoles, 30 de mayo de 2012

BPB 600 26/27 Maig 2012

El meu primer 600 a la BPB del 26-27 de Maig del 2012.
A les 4:15 del matí,passo a buscar al Sergio per casa seva. Anem cap al velòdrom d'Horta i ell passa la ITV a la bici. Jo la vaig passar divendres a la tarda amb el Francesc Porta. També hi era l'Àlex i vàrem enrraonar una mica i em va fer fotos.
Són les 6:11h quan segellem per sortir. Al km 90 passem el C-1 a Lloret de Mar. Mengem i seguim en busca del C-2. Sergio te una picada d'una vespa,i no és d'aquelles que van en rodes... S'ha tret el fibló.
Jo,mai he fet un 600 i em penso que vaig massa depressa,així que li dic al Sergio que marxi... aniré al meu ritme i tindré moltes més provabilitats d'arribar.
Ens anirem veient als controls,però ell fà el seu brevet i jo el meu. Practicament després del km 200,vaig tot sol...
El C-2 és a Torroella de Montgrí. Arribem a les 12:15h. mengem una mica... amanida d'arròs,toronja,pastes,fruits secs,etc. Carreguem de beguda i fem camí...
Es aquí que li dic al Sergio que si vol anar més depressa,que s'en vagi... Mai he fet una brevet tant llarga i m'he de dossificar,perquè no vull fer figa abans d'arribar.
El C-3 es a Peralada. Quan arribo,veig a Sergio i d'altres cares conegudes. Ens avituallem una mica i sortim junts. Portem 222 km. i encara en falten una pila.
Ell s'en va i jo vaig fent. Passem cap a França. Hi ha una bona pujada... amb bon estat de la carretera,però després de la baixada, sorpresa!! la carretera plena de bonys i forats. Ja sóm a França, amb els seus ramats de vaques per tot arréu... Vaig molt poc a poc,perquè no vull destrossar la bici.
Poc abans d'arribar a Amélie-les-bains,trobo al Jordi Valls i al seu company,el Miquel. Allà trobo al Sergio de nou,que va amb els companys de Barberà.
Serà la última vegada.
Menjo una mena de boles de carn amb arròs (molt passat) i guisat de bolets, i pernil dolç farcit de verdures.Bec i descanso una mica. Aquí veig al Bercial del Priorat.Havíem parlat d'anar junts de nit,sense aturar-nos a dormir,però estic molt cansat i vull dormir unes hores a Ripoll. Li dic que faci camí.
Després vénen dos claus,que són Prats de Mollo al sortir de França i el Coll d'Ares.  Aquestos han fet una trencadissa... Trobo molta gent aturada i asseguda al terra descalços i mirant els estels. Un altre que puja a peu i la bici agafada del manillar. Els pregunto si necessiten ajuda i diuen que han trucat i que ja vénen a buscar-los.
Un d'ells estava aturat i parlant per telèfon. Espero que acabi i li pregunto si vol res... està esgotat... em diu que ha fet París-Brest-París i no s'hi sembla per a res a aquesta BPB. Em diu que n'hi ha per acabar-la (si és que pot, perquè te els seus dubtes) i arribar a Barna i penjar la bici pel que queda de temporada... Estava fos del tot...
Jo,armat de coratge,segueixo endavant. Ho haig d'aconseguir!!
Passat el coll d'Ares,en busca de Camprodon i el control de Ripoll.Tot i portar manguitos,perneres,guants d'hivern i impermeable,sento molt de fred baixant.
N'hi ha que baixen només amb un paravents. Arribo a les 12:20 a Ripoll. Aquí veig cares conegudes... Bec,menjo una mica i a dormir... Un matalàs al terra i un altre a sobre,fent de manta... (semblava un entrepà) Em noto suat i gelat... He posat el mòbil per dormir 4 hores. No crec que n'hagi dormit més que 1,però almenys he descansat.
Sergio em diu que s'en va i si vull anar amb ell... Diu que un dels seus companys encara tardarà 1h. per si vull aprofitar i tindre companyía... Dic que vull descansar,que estic cansadíssim...
M'ha semblat veure al David Padrós i abans de marxar vaig a veure'l... es ell... Ha arribat a les 2 de la matinada.
Es queixa que ha sigut duríssim... (i ell ha fet varies PBP) Diu que un company que anava amb ells,pujant l'Ares,s'ha trobat malament i ha trucat un taxi per portar-lo a Barna... (ha plegat)
A les 4:30 de la matinada de diumenge encara no ha arribat l'Àlex.(ho pregunto al control) Després sabré que arriba passades les 6 del matí.
 Encara arriba gent constantment.
Després d'esmorzar una mica i prendre beguda i barretes,fruits secs,etc, enfilo cap al control de St Esteve d'en Bas. Només sortir,el Coll de Canes (germà de l'Ares) Tinc tot el temps del món per pensar... porto 400 km... amb el silenci de la nit, pedalant tot sol,només veig les ratlles blanques de la carretera,amb unes pujades de més de 10% i de quant en quant, sento l'esquella d'una vaca  i el seu mugit... Pau absoluta i total... i força patiment... la de coses que m'arriben a passar pel cap... Només em preocupa passar per alguna cruïlla sense veure les fletxes i anar per on no toca... i si m'he perdut,tornar enrrera!!
Arribo a les 7:00h a St Esteve d'en Bas. Em menjo unes llesques de pa amb tomàquet i embutit que van la mar de bé i un cafè. Agafo barretes i fruits secs.
 Al sortir trobo al Jordi i li dic que s'en vagi perquè ell va més depressa. L'agafo més avant. Baixo una mica el ritme perquè no sé si arribaré i Jordi s'en va.
Arribo a Folgueroles,el C-7. Menjo, bec i carrego de beure. Fins aqui, els controls han estat cada 30-50 km. Pujo el coll de la Pollosa (estic més que tip de tants colls)
Arribo al control de Calders. M'atipo de menjar,bec fins no puguer més,agafo fruits secs i barretes i els 2 bidons de beguda... i cap al destí final a 70 km.
Aquí he descansat una bona estona i enrraonat amb uns en qui arribaré al final. Em diuen que ja està fet... que és difícil no arribar,a menys que hi hagi una caiguda i/o una trencada molt grossa... La veritat es que em fà por tindre una caiguda ò avaría i no poder arribar... Vaig amb molta cura
Pujo el Coll de Lligabosses i quan arribo a Castellar del Vallès/ Sentmenat penso... Ja ho tinc!!  I una merda... encara falten 40 km... Aquí em truca Sergio i diu que ja ha arribat. Ha fet unes 4 hores menys que jo,que són el temps que he descansat a Ripoll més que ell.Passaré  Polinyà,Ripollet,Cerdanyola i el Forat del Vent (que serà una merda,però quan portes 590 km es com pujar l'Everest)
15 km abans d'arribar,em passen 2 nois joves i un de més gran,aquells de Calders. Al passar un d'ells em diu: vinga,que ja ho tenim això!! Veig que m'esperen... Els ho agraeixo,però els dic que s'en vagin,perquè jo no puc anar més depressa. Em dónen ànims i s'esperen. Pujem el Forat del Vent i dos d'ells marxen... l'altre,no sé si m'espera ò es que no pot anar més depressa.
A 1 km del cim del Forat del Vent, veig a un del brevet,amb la bici per terra (una Giant) i ell tot estirat a l'ombra i a terra (semblava que estés mort) amb el bidó  destapat... Li pregunto si va bé i no te ànims per contestar,només fà la intenció de moure la mà (com si digués "deixam tranquil")
M'obligo a seguir a ritme d'aquest que em precedeix i ho aconsegueixo. Al arribar a dalt,els dos que s'en han anat estan esperant-nos. Baixem els tobogans cap a la Vall d'Hebrón i fem la última pujada al velòdrom. Arribem junts... volta d'honor al velòdrom i ho havía aconseguit!! No m'ho podía creure. M'invaeix una inmensa alegría. Ens felicitem tots quatre. Un d'ells em diu : ves como no estabas tan mal?
Recullo la medalla del 600 i encomano la de superrandonneur (per haver fet un 200,300,400 i 600)i el diploma de la BPB. Em felicita el Francesc Porta, president de la Associació Catalana de Randonneurs i un vell conegut meu (i bellíssima persona,per cert)
Al bar del velòdrom, em menjo una amanida i butifarra amb patates i una cervesa, tot xerrant amb el Miquel,que abans de Ripoll se li havía trencat el desviador i ha tingut de fer els últims 200 km amb el plat petit...
Voldría destacar el companyerisme randonneur que m'han demostrat aquests tres desconeguts amb els qui he arribat (no sé els seus noms),que han sacrificat fer un millor temps per fer-me una mica de costat i donar-me ànims. Xapó per vosaltres!!

Recordo haver-li dit al meu amic Prudenci,que jo amb un 34x28,pujava parets... Si hagués portat al darrera un 50,l'hagués posat!
Coses per no fer mai més: no portar una motxilla carregada a tope a l'esquena durant 600 km!! Portava l'impermeable i pantalons per pluja,barret per pluja
multieina per reparació de qualsevol avaría, 3 càmares,una cuberta,una 2ª llum per si em fallava la de la dinamo,parxes i dissolució per si de cas feia curt amb les càmares,oli per greixar la cadena,guants d'hivern i el jersei de la BPB. També Almax, pastilles per al mal de cap i un coliri per als ulls que em poso 2 vegades al día. Havía de pesar + de 5 kg!
El que vaig trobar a faltar el portapaquets i la bossa del sillín... A veure si m'arriba aviat i puc fer el 1000 amb més comoditat (si no em desanimo)
Com als demés brevets, tinc una gran satisfacció per haver-ho aconseguit i més encara amb aquesta BPB...

Per últim,cal destacar la molt bona organització d'aquesta BPB,tant per la senyalització del camí(en cap moment he hagut de mirar l'itinerari ),com per la atenció que han tingut amb tots nosaltres, els cicleturistes,menjar,allotjament,etc.
Llegir això,pot semblar molt dur... Us convido a que ho feu. Només llavors sabreu què és patir... S'ha de viure amb les pròpies carns!!
Si voleu veure fotos :https://picasaweb.google.com/114245027126401418590/BPB2627DeMaig

18 comentarios:

ANTU dijo...

Hola!!!
Solo quería darte mi enhorabuena, porque me he cansado solo leyendo todo lo que habéis tenido que sufrir. Tiene un mérito impresionante el aguantar tantas horas de bici seguidas. Y encima contando con el factor "suerte" porque una avería de la bici o una enfermedad imprevista, puede torcer el transcurso de todo.
Un buen reto solo para sufridores!!!
;D

Jordi Roig dijo...

Prudenci sóc dels tres ciclistes que et varem fer costat els km finals,varem fer la de 400km am tu a valls i varem menjar a Morella jo porteva el maillot groc del c.c.canet i un dels altres es en Josep Lluis el que fem sempre les brevets junts,per a mí es normal estar al costat quan un company va una mica fotut...i tú en aquells moments feies mala cara.Quan ens tornem a veure ens fem una foto junts...va ser molt dura aquesta p.b.p...fins aviat

Jordi Roig dijo...

Pedona estava pensant amb el prudenci i tu ets l¨AGUSTI...per cert al Miquel tambè el vaig ajudar a la brevet de 400 de l´any passat a Manresa.

Ivan dijo...

Agustí, muy buena crónica, creo que gracias a ella nos podemos hacer una pequeña idea de lo que representa hacer una brevet tan larga y dura.
Muchas felicidades a los dos por terminarla, y a ti por hacer por primera vez 600 kilómetros.
Saludos!

Agustí dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Agustí dijo...

A Antu y Iván,mis compañeros del club,gracias por vuestros comentarios.Fué durísima. A ver si nos vemos el finde. Saludos.

A Jordi Roig,sí,ja sé qui ets.Vaig estar mirant fotos d'altres brevets i vaig deduïr que eres tu.Per cert,també vàrem fer el 300 de Tàrrega
i com bé dius,el 400 del Pla.Aquestos,els vaig fer molt depressa.11:29h i 16:32h.Com que aquest 600 era molt més i no ho havía fet mai,vaig haver d'anar més espai,per tindre la certesa que el podía fer.Gràcies de nou pel teu/vostre suport. M'he apuntat al 1000. Espero que ens veiem i puguém pedalar uns km junts. Salutacións company!!
Suposo que el Josep Lluis,es el d'Arenys de Munt

Jonatan dijo...

Felicidades por conseguir acabar la brevet, si ya se sufre para hacer 100km, no me quiero ni imaginar hacer 600km!
Impresionante las palizas que os meteis Sergio y tu!

Agustí dijo...

Pues sí Jonatan,sufrí lo mio.
Por cierto,necesito un compañero sufridor para el 1000.Alguien se apuntaaaaaa? Animarosss!!

peret dijo...

Impresionant es la primera paraula que amb be al cap despres de llegir el teu relat,crec que la preparacio mental te que estar a la alçada o mes que la fisica i amb aquet aspecte veig que els dos aneu sobradissims ,felicitats i espero coincidir algun dia per compartir una estona pedalant i petan la xerrada

salut i força ....als pedals

PETRELLI dijo...

Agusti , menudas palizas os pegais Sergio y tu . Leyendo la cronica me duelen las piernas. Lo que siempre os digo, que os patrocine duracell. Saludos

PETRELLI dijo...

Agusti , menudas palizas os pegais Sergio y tu . Leyendo la cronica me duelen las piernas. Lo que siempre os digo, que os patrocine duracell. Saludos

Agustí dijo...

Gràcies Peret i Pedro. Fer tants km. es més cosa del cap que de les cames.Encara que puguessis fisicament,si del cap no ho tens clar... les cames ho tenen molt fàcil.Diuen:no puc... i a plegar!
Això de les piles,Pedro,ja anava en reserva...

Maria Fuster Foz dijo...

Hola company
Felicitats pel teu brevet.
A la web de la BPB estem fent un recull de cròniques i hem enllaçat la teva. Espero que et sembli bé.
http://bpb2012.blogspot.com.es/p/compartir.html

Agustí dijo...

Bones María. Cap problema pel que fà a colaborar/compartir la experiència amb els bojos dels pedals... Salut i pedals!!

Anónimo dijo...

Hola Agusti:

La arribada al Velòdrem ha sigut molt important per a mi doncs a part de trecar-se el suport del desviador al arribar a Calders s`ha trencat la cadena i un membre del control me la ha reparada per poguer continuar, El berenar i la xerrada que varem tenir per a mi va ser molt recomfortant.

Miquel Romagosa

7 de juny de 2012

Agustí dijo...

Bones Miquel.
Ja vaig llegir això de la teva trencada de cadena al blog d'en Ramón Catalán. Amb tants de km seguits és normal que es trenqui qualsevol cosa de la bici... i fins i tot els que anem a sobre ens fotem malmesos.Com ho tens per fer el 1000? Fins ara en som 13 (inscrits i preinscrits) He vist que el Jordi Valls està preinscrit. També veig que fareu aquest 600 de Manresa amb en Jordi Valls i en Ramón Catalán (8 en total de moment)
Què valents que sou... us apunteu a un bombardeig. Fins la pròxima!

Miquel dijo...

Desde luego para hacer una brevet hay que ser de otra pasta, no puedo imaginar la alegría que tuviste al acabar. Si algun dia decido hacer una de estas animaladas seguro buscaré tu consejo de tu experiencia. Muchos no superan el reto, felicidades!!!!

Agustí dijo...

Pos sí Miquel,s'ha de ser d'un altra pasta... Com li deia a en Peret,és més cosa de cap que de cames. Si del cap ho tens clar,les cames t'acompanyen,de lo contrari,ho tenen molt fàcil... diuen que no poden i s'ha acabat el patir. A plegar s'ha dit! El 5 de Juliol vaig a fer el 1000 a Santiago. Si vols vindre ja ho saps!!