martes, 23 de julio de 2013
Brevet 1000 Massamagrell
Brevet 1000 Massamagrell 18/21 Juliol 2013.
Aquest dijous 18 de Juliol surto d'hora de casa per passar per Alcover a recollir al company Joan Marcó.
Carreguem les dues bicis i anem cap a València. Fa molta calor. Arribem cap allà a les 13:30h. Fem una mica de temps passejant abans de menjar al mateix bar Massamagrell. (lloc d'on sortirà el brevet) En Juanjo,que també el farà,ens dóna de menjar. Ens empassem uns macarrons,vedella,gelat i cafè. Baratíssim! la meitat del que costaría per persona a Barna...
Havent dinat, ens apalanquem a sobre la gespa a l'ombra d'uns arbres que hi han a la vora,per descansar un poc abans de la sortida.
A les 6:00h,ja comença a haver moviment. Ens vestim al bar i prenem la documentació.
Tot el viatge tindrem un cotxe de suport que ens portarà les bosses de roba i demés...
A les 7:00h sortim una trentena de ciclistes amb tota la tarda/nit i el demà per devant,abans d'arribar al lloc on dormir.
Al poc de sortir i a una rotonda hi ha una enganxada i caiguda de dues bicis. Un trenca la roda. Pot seguir pels recanvis del cotxe d'assistència.
El 1er control és a Alborache,on aprofitem per sopar. En acabar ens posem els reflectants i les llums i pedalem unes quantes hores,fins el km 160 a Casas Ibáñez,on ens aturem de nou per fer un petit avituallament.
S'ha anat força depressa i hi ha qui arriba molt tocat. Un d'ells porta una bossa de tija de sillin i li treuen per anar més lleuger. Només ens quedem el company i jo que anem amb alforja i bossa de manillar,carregats com a rucs!!
Haguerem pogut anar més lleugers,però volíem viure aquesta experiència,com a preparació per la MGM que està a tocar.
Seguim circulant tota la nit direcció a Albacete i fem un altre avituallament de nit. Recordo passar per Fuentealbilla d'on és l'Iniesta. Passades les 7:00h ens atura la guardia civil de tràfic. És una zona de moltes corbes i carretera estreta i a vegades anem en fila de 2,3,4... Ens dónen un toc d'atenció,però sense consequències. Només en Bercial s'enduu un ensurt perquè és l'únic a qui li demanen la documentació.
Seguim cap a Villanueva de la Fuente on esmorzarem. Ja portem més de 300km. Seguim cap a Ciudad Real,que és d'allà on vé en Bienvenido,un altre breveter. Sort d'ell per creuar Ciudad Real,que no podem anar per l'autovia i ens porta per un camí de pedres. Cada vegada és més dolent el camí i penso que s'acabarà amb una sendera i haurem d'anar a peu... hi falta ben poc! Fem un altre avituallament i per 1a vegada veig a un que va amb una reclinada. Em sembla que s'ens afegeix pel camí,perquè de sortida no el vaig veure. Em sembla que s'anomena "el capi".
Fa una calor que és massa. Sento un comentari que diu que "las chicharras de Castilla han muerto achicharradas". No us ho podeu imaginar...
Mengem a Almagro. Ens deixen posar les bicis a un magatzem que ténen al costat. És un lloc molt agradable i el menjar molt bò. I a més s'hi està fresquet.
Quan sortim ens dóna un hòstia la calor que fot... Jo no m'en volía anar! Passem Daimiel,Manzanares,La Solana... Veig flamencs a un bassal a la llunyanía. Foto al canto!
Vé un altre avituallament i ja fins a Ruidera. Hem fet més de 525km.
Aquest brevet també el fa un company de la P.C. Barbera,però per lliure. És en Vazquez. Després del sopar a Alborache que va marxar tot sol...
Només arribar a Ruidera,un dels breveters,en Clinton Summer,s'en va sense dormir... Tinc entés que aniràn junts,aquest i en Vazquez fins al final.
Ara dutxa,sopar i a dormir.
Poc abans les 8 i després d'esmorzar sortim de Ruidera, i quan portem uns pocs km,aturada d'emergència per avaría mecànica d'un de nosaltres.
El següent control és a Pedro Muñoz,on esmorzarem. Al company li fan mal els genolls i a mí també. Ahir ho va passar molt malament. Així que decidim anar fent al nostre ritme,perquè encara ens queda un bon troç... i volem acabar-lo. D'abans del control de la benzinera de Saelices que anem tot sols.
Aquí ens fem un embolic i de Villar de Cañas anem cap on no toca... m'estranya no veure als que ens seguíen,però com el terreny és molt puja i baixa... Hem d'anar a La Hinojosa i ens passem dos pobles... i mai més ben dit! Fem cap a un poble i demanem com anar al nostre destí. Ens diuen que o anem cap on hem vigut, (pujar una paret) ò per un camí rural cap a Montalbanejo i després La Hinojosa. Quines pujades... i quina calor... ningú a qui preguntar... i,sense aigua... A Montalbanejo comprem aigua. (no hi ha cap font) i em truca en Santiago per veure què ens ha passat. Arribem al restaurant quan ja han acabat tothom. (menys el company de Madrid que també feia ruta turística com nosaltres,aprofitant que s'havía perdut) Mengem a tot hòstia i sortim de nou amb tots ells.
Passem Olivares del Júcar, Hontecillas ,Motilla Palancar,Villagordo d'entre altres. És força de nit quan sentim uns crits d'uns del brevet. Són 3 que s'han perdut i no saben cap on anar. Han punxat moltes vegades i s'els ha fet de nit. En Joan i jo amb les llums de les nostres bicis, els anem obrint camí,jo al davant i ell al darrera. Arribem passades les 10:00h. Dutxa ,sopar i dormir. El company de Madrid,encara està a + de 50 km per arribar.
Cap allà a les 8 del matí de diumenge i després d'esmorzar,sortim a fer els 150km que resten per fer el 1000. Si hem arribat aquí,molt malament hauría d'anar per no acabar-ho. Anem cap a Caudete,Utiel i Requena. passem per llocs fantàstics on no pots passar sense fer la foto de rigor.Finalment arribem a Casinos,on hi ha el control i esmorzem. D'aquí al final són uns 50km en pla i baixada. Ja ho tenim!
A vegades em sembla que els km són de molt més de mil metres,i els plans són pujades. La circulació de vehícles és molt intensa i perillosa. Ens veien obligats a anar per camins rurals i amb l'asfalt molt malmés. Quan veig l'indicador de Massamagrell,m'agafa una alegría que no puc explicar. Fa molta calor però tant m'hi fà,el genoll ja no fa mal,ò és que em fa tot tant de mal que no el noto. Veig que tothom aixeca el cul del sillín com per fer l'últim sprint. No hi ha cansament (aparentment) Arribem a migdía cap allà a les 13:30h (crec) Ens dutxem, ens mengem una paella per celebrar-ho i tornem cap a casa.
Mai havía fet un brevet d'aquesta manera, Jo sóc més d'anar a l'aventura,i ser més autònom. Això vol dir anar carregat amb tot allò que puguis necessitar per solventar qualsevol entrebanc. He d'admetre que això de organitzar un avituallament,cada cert temps és d'agraïr. I portar cotxe d'assistència... no cal portar a sobre res més que el imprescindible... fora pes de roba,bosses,menjar,etc.
He aprés molt i ha estat una experiència molt enrriquidora per a mí.M'he sentit molt ben tractat amb tota aquesta bona gent. Ara a esperar al 19 d'Agost la MGM 1200km.
Podeu veure les fotos aquí
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
9 comentarios:
Felicidades Agustí por esta nueva brevet!!
Se perfectamente el calor que tuvisteis que pasar a pleno sol por la Mancha, ya que conozco muy bien parte del recorrido que hiciste porque mis padres son de allí y suelo ir unos días cada año, de echo pasasteis por mi pueblo (el siguiente pueblo después de Villanueva de la Fuente).
Gracias Jonatan. Aquello abrasaba.
Es increible... razón tenia quien dijo que las chicharras de Castilla habían muerto achicharradas. Un calor sofocante,no se podía respirar. Ni una sombra donde cobijarse. Pero... lo hicimos que es lo más importante.Breveteros al poder!!
Molt ben escrit, has relatat molt fidelignament, tot el que ens va passar !!!!
Ara diectament a la MGM
Joan
És clar que sí,Joan.
Però no sense tú!!
Me uno a las felicitaciones, tanto en lo referente a la crónica como al hecho de haber acabado la brevet.
Aparte del tremendo mérito de hacer 1000 kilómetros en un número tan pequeño de horas, me han llamado la atención las características de esta brevet: muchos ciclistas rodando más o menos juntos, coche de apoyo y hasta cena grupal. Seguro que debe de haber muy buen ambiente entre todos los participantes.
Creo que llevas muy bien encaminada la Madrid Gijon Madrid, felicidades!
Enhorabuena Agustí por tu brevet 1000!!!
Si en marchas de pocos kilómetros no paramos de contar anécdotas, no me quiero imaginar esas charlas de la cena jejeje.
Felicidades y a por la próxima!
Gracias Antu e Ivan.Pues sí que hubo mucha charla en las comidas (aquellos que no dormian sobre la mesa) Y te aseguro que aprendí mucho. Yo no estaba demasiado por esa labor... llevaba una tostada encima...
Ivan :Teniamos reservada almuerzo,comida y cena,así como habitación. Circular tantos,hace que se pierda mucho tiempo en las paradas para reagruparnos,pinchazos,averias,avituallamientos... pero cuando nos poniamos a rodar,eso era un tren entre 50/60 por hora-.Muy divertido!!
Enhorabona per la quilometrada ,m'agrada molt la manera de fer aquesta brevet amb tot organitza amb colla ,suposo que deu tenir els seus inconvenients i les seves ventatges
Ventatges... no cal anar carregat com un ruc,saps que cada cert temps hi ha un cotxe amb begudes,menjar,etc... així que pots calcular què portar de control a control i anar justet de càrrega. Inconvenients... es perd molt de temps al reagrupament,avaríes punxades,aturades a les fonts per agafar aigua... i quan es roda,allò sembla un tren. Es va rapidíssim!
I aquestos canvis de ritme,són un trenca-cames. S'ha d'estarcom un toro per aguantar-ho. Gràcies Pere.
Publicar un comentario