BPB 600 26/27 Maig 2012

El meu primer 600 a la BPB del 26-27 de Maig del 2012.
A les 4:15 del matí,passo a buscar al Sergio per casa seva. Anem cap al velòdrom d'Horta i ell passa la ITV a la bici. Jo la vaig passar divendres a la tarda amb el Francesc Porta. També hi era l'Àlex i vàrem enrraonar una mica i em va fer fotos.
Són les 6:11h quan segellem per sortir. Al km 90 passem el C-1 a Lloret de Mar. Mengem i seguim en busca del C-2. Sergio te una picada d'una vespa,i no és d'aquelles que van en rodes... S'ha tret el fibló.
Jo,mai he fet un 600 i em penso que vaig massa depressa,així que li dic al Sergio que marxi... aniré al meu ritme i tindré moltes més provabilitats d'arribar.
Ens anirem veient als controls,però ell fà el seu brevet i jo el meu. Practicament després del km 200,vaig tot sol...
El C-2 és a Torroella de Montgrí. Arribem a les 12:15h. mengem una mica... amanida d'arròs,toronja,pastes,fruits secs,etc. Carreguem de beguda i fem camí...
Es aquí que li dic al Sergio que si vol anar més depressa,que s'en vagi... Mai he fet una brevet tant llarga i m'he de dossificar,perquè no vull fer figa abans d'arribar.
El C-3 es a Peralada. Quan arribo,veig a Sergio i d'altres cares conegudes. Ens avituallem una mica i sortim junts. Portem 222 km. i encara en falten una pila.
Ell s'en va i jo vaig fent. Passem cap a França. Hi ha una bona pujada... amb bon estat de la carretera,però després de la baixada, sorpresa!! la carretera plena de bonys i forats. Ja sóm a França, amb els seus ramats de vaques per tot arréu... Vaig molt poc a poc,perquè no vull destrossar la bici.
Poc abans d'arribar a Amélie-les-bains,trobo al Jordi Valls i al seu company,el Miquel. Allà trobo al Sergio de nou,que va amb els companys de Barberà.
Serà la última vegada.
Menjo una mena de boles de carn amb arròs (molt passat) i guisat de bolets, i pernil dolç farcit de verdures.Bec i descanso una mica. Aquí veig al Bercial del Priorat.Havíem parlat d'anar junts de nit,sense aturar-nos a dormir,però estic molt cansat i vull dormir unes hores a Ripoll. Li dic que faci camí.
Després vénen dos claus,que són Prats de Mollo al sortir de França i el Coll d'Ares.  Aquestos han fet una trencadissa... Trobo molta gent aturada i asseguda al terra descalços i mirant els estels. Un altre que puja a peu i la bici agafada del manillar. Els pregunto si necessiten ajuda i diuen que han trucat i que ja vénen a buscar-los.
Un d'ells estava aturat i parlant per telèfon. Espero que acabi i li pregunto si vol res... està esgotat... em diu que ha fet París-Brest-París i no s'hi sembla per a res a aquesta BPB. Em diu que n'hi ha per acabar-la (si és que pot, perquè te els seus dubtes) i arribar a Barna i penjar la bici pel que queda de temporada... Estava fos del tot...
Jo,armat de coratge,segueixo endavant. Ho haig d'aconseguir!!
Passat el coll d'Ares,en busca de Camprodon i el control de Ripoll.Tot i portar manguitos,perneres,guants d'hivern i impermeable,sento molt de fred baixant.
N'hi ha que baixen només amb un paravents. Arribo a les 12:20 a Ripoll. Aquí veig cares conegudes... Bec,menjo una mica i a dormir... Un matalàs al terra i un altre a sobre,fent de manta... (semblava un entrepà) Em noto suat i gelat... He posat el mòbil per dormir 4 hores. No crec que n'hagi dormit més que 1,però almenys he descansat.
Sergio em diu que s'en va i si vull anar amb ell... Diu que un dels seus companys encara tardarà 1h. per si vull aprofitar i tindre companyía... Dic que vull descansar,que estic cansadíssim...
M'ha semblat veure al David Padrós i abans de marxar vaig a veure'l... es ell... Ha arribat a les 2 de la matinada.
Es queixa que ha sigut duríssim... (i ell ha fet varies PBP) Diu que un company que anava amb ells,pujant l'Ares,s'ha trobat malament i ha trucat un taxi per portar-lo a Barna... (ha plegat)
A les 4:30 de la matinada de diumenge encara no ha arribat l'Àlex.(ho pregunto al control) Després sabré que arriba passades les 6 del matí.
 Encara arriba gent constantment.
Després d'esmorzar una mica i prendre beguda i barretes,fruits secs,etc, enfilo cap al control de St Esteve d'en Bas. Només sortir,el Coll de Canes (germà de l'Ares) Tinc tot el temps del món per pensar... porto 400 km... amb el silenci de la nit, pedalant tot sol,només veig les ratlles blanques de la carretera,amb unes pujades de més de 10% i de quant en quant, sento l'esquella d'una vaca  i el seu mugit... Pau absoluta i total... i força patiment... la de coses que m'arriben a passar pel cap... Només em preocupa passar per alguna cruïlla sense veure les fletxes i anar per on no toca... i si m'he perdut,tornar enrrera!!
Arribo a les 7:00h a St Esteve d'en Bas. Em menjo unes llesques de pa amb tomàquet i embutit que van la mar de bé i un cafè. Agafo barretes i fruits secs.
 Al sortir trobo al Jordi i li dic que s'en vagi perquè ell va més depressa. L'agafo més avant. Baixo una mica el ritme perquè no sé si arribaré i Jordi s'en va.
Arribo a Folgueroles,el C-7. Menjo, bec i carrego de beure. Fins aqui, els controls han estat cada 30-50 km. Pujo el coll de la Pollosa (estic més que tip de tants colls)
Arribo al control de Calders. M'atipo de menjar,bec fins no puguer més,agafo fruits secs i barretes i els 2 bidons de beguda... i cap al destí final a 70 km.
Aquí he descansat una bona estona i enrraonat amb uns en qui arribaré al final. Em diuen que ja està fet... que és difícil no arribar,a menys que hi hagi una caiguda i/o una trencada molt grossa... La veritat es que em fà por tindre una caiguda ò avaría i no poder arribar... Vaig amb molta cura
Pujo el Coll de Lligabosses i quan arribo a Castellar del Vallès/ Sentmenat penso... Ja ho tinc!!  I una merda... encara falten 40 km... Aquí em truca Sergio i diu que ja ha arribat. Ha fet unes 4 hores menys que jo,que són el temps que he descansat a Ripoll més que ell.Passaré  Polinyà,Ripollet,Cerdanyola i el Forat del Vent (que serà una merda,però quan portes 590 km es com pujar l'Everest)
15 km abans d'arribar,em passen 2 nois joves i un de més gran,aquells de Calders. Al passar un d'ells em diu: vinga,que ja ho tenim això!! Veig que m'esperen... Els ho agraeixo,però els dic que s'en vagin,perquè jo no puc anar més depressa. Em dónen ànims i s'esperen. Pujem el Forat del Vent i dos d'ells marxen... l'altre,no sé si m'espera ò es que no pot anar més depressa.
A 1 km del cim del Forat del Vent, veig a un del brevet,amb la bici per terra (una Giant) i ell tot estirat a l'ombra i a terra (semblava que estés mort) amb el bidó  destapat... Li pregunto si va bé i no te ànims per contestar,només fà la intenció de moure la mà (com si digués "deixam tranquil")
M'obligo a seguir a ritme d'aquest que em precedeix i ho aconsegueixo. Al arribar a dalt,els dos que s'en han anat estan esperant-nos. Baixem els tobogans cap a la Vall d'Hebrón i fem la última pujada al velòdrom. Arribem junts... volta d'honor al velòdrom i ho havía aconseguit!! No m'ho podía creure. M'invaeix una inmensa alegría. Ens felicitem tots quatre. Un d'ells em diu : ves como no estabas tan mal?
Recullo la medalla del 600 i encomano la de superrandonneur (per haver fet un 200,300,400 i 600)i el diploma de la BPB. Em felicita el Francesc Porta, president de la Associació Catalana de Randonneurs i un vell conegut meu (i bellíssima persona,per cert)
Al bar del velòdrom, em menjo una amanida i butifarra amb patates i una cervesa, tot xerrant amb el Miquel,que abans de Ripoll se li havía trencat el desviador i ha tingut de fer els últims 200 km amb el plat petit...
Voldría destacar el companyerisme randonneur que m'han demostrat aquests tres desconeguts amb els qui he arribat (no sé els seus noms),que han sacrificat fer un millor temps per fer-me una mica de costat i donar-me ànims. Xapó per vosaltres!!

Recordo haver-li dit al meu amic Prudenci,que jo amb un 34x28,pujava parets... Si hagués portat al darrera un 50,l'hagués posat!
Coses per no fer mai més: no portar una motxilla carregada a tope a l'esquena durant 600 km!! Portava l'impermeable i pantalons per pluja,barret per pluja
multieina per reparació de qualsevol avaría, 3 càmares,una cuberta,una 2ª llum per si em fallava la de la dinamo,parxes i dissolució per si de cas feia curt amb les càmares,oli per greixar la cadena,guants d'hivern i el jersei de la BPB. També Almax, pastilles per al mal de cap i un coliri per als ulls que em poso 2 vegades al día. Havía de pesar + de 5 kg!
El que vaig trobar a faltar el portapaquets i la bossa del sillín... A veure si m'arriba aviat i puc fer el 1000 amb més comoditat (si no em desanimo)
Com als demés brevets, tinc una gran satisfacció per haver-ho aconseguit i més encara amb aquesta BPB...

Per últim,cal destacar la molt bona organització d'aquesta BPB,tant per la senyalització del camí(en cap moment he hagut de mirar l'itinerari ),com per la atenció que han tingut amb tots nosaltres, els cicleturistes,menjar,allotjament,etc.
Llegir això,pot semblar molt dur... Us convido a que ho feu. Només llavors sabreu què és patir... S'ha de viure amb les pròpies carns!!
Si voleu veure fotos :https://picasaweb.google.com/114245027126401418590/BPB2627DeMaig

CURSA DE LA PRIMAVERA

El domingo  , Sant Andreu salió a correr y nuestro club estuvo aportando su granito de arena junto con las demás entidades colaboradoras , Patronat d´esports , club de atletisme Sant Andreu ........ .




Saludos .

TAVASCA 2012 RUTA DELS BANDOLERS

El comienzo de la pedalada fue muy puntual, en la salida me encontre con Lito, Cuervo y Escudero que venian desde St Andreu en BTT para preparar la Transcataluña, admirarlos!! En la salida gente aglomerada intentando de coger buen sitio, encienden la traca y a pedalear! Me coloco entre los 50 y cojo mi ritmo, en collbato el desvio de (corta o larga) y el primer aviluallamineto, iva entre los 40 yo sigo, teniendo agua,aunque la mañana pintaba calurosa! Pasamos por un monton de caminos y trialeras muy interesantes con 2200 metros ascendidos y unos paisajes impresionantes. Los kilometros ivan pasando factura,en el penultimo avituallamiento paro a coger agua y algo de platano y naranja. Pregunto a la organizacion en broma, ¿Ire entre los 100,no? y me contestan entre los 25, animo! En el kilometro 60 empieza la fatiga, pero a lo lejos veo un ciclista, es entonces cuanndo me anima a intentar cogerlo,sigo a un ritmo y veo que poco a poco lo voy cogiendo y le pregunto que como va, dice que con calambres,fatigado y aun nos quedaban 3 repechones de ciudado unos 10 km, ahi fue cuando lo dejo atras, los ultimos 5km  por riera,camino estrecho  con charcos y entrada en Abrera que fue cuando di lo que me quedaba de energia, que era poca. Contento por el resultado ya que las piernas aguantaron sin rampas ni calambres,mi puesto en la general el 18º y el 12º en mi categoria con un tiempo de 4h:18min. Felicitar a la organizacion que puso a mucha gente en los puntos mas dudosos y/o peligrosos y muy bien señalado todo el trayecto. La vuelta empezo en Abrera pasando por esparraguera, collbato, el bruc y pasamos a la otra ladera por Serra Alta, San Esteve,quizas me deje algun pueblo y vuelta a Abrera.
Saludos y hasta la proxima Ciclopetaos!!

Puertos de la Ribagorza 2012

Sabor agridulce el que me llevo después de hacer por primer vez esta famosa y fantástica Marcha. Dulce por los grandes momentos que pasé tanto antes como después de la Marcha, así como por lo contento que estoy personalmente del desarrollo de la prueba, y agrio por los problemas que tuvieron algunos compañeros del club durante la misma.

La Previa

Pero para comenzar con buen pie esta crónica, y aunque sea de forma breve, debemos remontarnos al viernes por la tarde. A las 15:30 me encuentro con Pedro, con el que haré el viaje, Pere, Carlos, David, Emilio, Andrés y Antu. Después de dos horas y media llegamos al bonito pueblo de Graus, recogemos el dorsal y vamos hacía Barbastro, donde tenemos los hoteles. Carlos, Pedro, Pere y yo estamos en el mismo y después de dejar los trastos y las bicis en las habitaciones, bajamos a dar una vuelta por el pueblo. En vista de que en el hotel no nos quieren hacer el desayuno antes de las 7, compramos algo para desayunar en las habitaciones al día siguiente y vamos a una pizzería que conoce Pedro, donde todos los santadreuenses nos volvemos a reagrupar. Saludamos a varios integrantes de la Penya de Martorell (que planta tienen todos!), cenamos (muy bien, por cierto), vemos un rato la final de copa (que para ser sinceros tiene poca emoción), y de vuelta al hotel a dormir!.

A las 6:00 de la mañana del día siguiente suenan los despertadores. Desayuno rápido, viaje a Graus y a las 7:50, a falta de 40 minutos para el trabucazo de salida (costumbre local) ya estamos todos juntos en la línea de salida de la Marcha... y lo peor es que ya tenemos varios cientos de cicloturistas delante nuestro!

La espera se hace larga, los nervios están a flor de piel y las pulsaciones lo demuestran (algunos ya andan por 120 y ni hemos comenzado!!), pero finalmente, a las 8:30 se inicia la marcha.

La Marcha.

La marcha comienza con varios kilómetros de falso llano que nos llevan hasta el primer puerto. El hecho de que la carretera sea ancha permite remontar posiciones y llegar al inicio de Laguarres cerca de los primeros. Al poco de comenzarlo, por delante se van unos 50 corredores y el resto, ya sea por falta de fuerzas o por el tapón de corredores que se forma, nos despedimos de ellos. A la mayoría no los volveremos a ver hasta la línea de meta.

Los primeros kilómetros del puerto los hago con David y Emilio, y más tarde me junto con Víctor y vamos remontando posiciones. Las piernas responden, y creo que hacemos una buena subida, aunque no logramos pillar a los primeros. Bajando nos comienzan a alcanzar ciclistas, hecho que se acentúa después de pasar por Benabarre, y en unos kilómetros se ha formado un pelotón enorme. Además de a Victor, en este grupo veo a David (siempre colocado entre los primeros ciclistas del pelotón), así como a algunos integrantes de la Penya de Martorell como Alfredo o Javi. Me extraña no ver a Pedro y Pere, pero como me dirán más adelante, por diversas circunstancias no han tenido su mejor día.

La carretera, ancha, sin curvas y bien asfaltada tiende a bajar, lo que hace que las velocidades sean de infarto. En poco tiempo nos plantamos en el segundo (y novedoso) puerto, la Canal; Unos cuatro kilómetros sin grandes rampas. Aunque en la subida el pelotón se estira, bajando se vuelve a reagrupar prácticamente todo el mundo, y después del primer paso por Graus tomamos de nuevo la carretera por donde se inició la marcha, esta vez dirección a Bonansa. Por delante nos esperan unos 30 o 40 kilómetros salpicados de varios repechos hasta el inicio del siguiente puerto, los cuales aprovecho para comer y hidratarme.

En el kilómetro 100, y después de dejar atrás el cruce con la Marcha corta, comenzamos el tercer puerto (Bonansa). Aproximadamente la mitad del pelotón para en un avituallamiento (hace un calor de mil demonios) lo cual provoca un momento de confusión. Entre los que no paramos, Alfredo, Javi y dos corredores más pillan unos metros de ventaja, mientras por detrás el resto del grupo sigue a su ritmo. Conforme pasan los kilómetros, el grupo se va reduciendo y justo cuando llegamos arriba del puerto, 5 o 6 ciclistas logramos volver a alcanzar a los “escapados”. Arriba, y al igual que en todos los avituallamientos, hay un montón de voluntarios, muchos de ellos niños, dando bebida a los ciclistas para que no tengan que bajarse de la bici. La verdad es que la organización de esta marcha es increíble, con cientos de personas ayudando en todo lo posible a los participantes.

Pero sigamos con la crónica. Después de una bajada que se me hace demasiado corta, comenzamos el cuarto puerto y el más duro de todos, el Col de Espina. Todavía no me encuentro mal del todo, y hago casi toda la subida cerca de los más fuertes del grupo, entre ellos Alfredo, de la Penya ciclista de Martorell.

Bajando este puerto se forma una grupeta de unos 10 ciclistas, y recorremos los pocos kilómetros que quedan hasta la última tachuela del día, el Coll de Fades. Sé que este grupo es el bueno; aparte de los que se fueron en el primer puerto, pienso que no podemos tener mucha más gente delante, por lo que si aguanto aquí, y en vista de que después la carretera tiende a bajar, la clasificación debería ser muy buena. Pero por otra parte, veo que no me queda agua y decido arriesgar y jugármela parando en un avituallamiento; lleno el bidón, me bebo 2 vasos de Aquarius y Coca cola, pillo un plátano... y para arriba de nuevo. Aun me quedan algo de fuerzas y consigo alcanzar de nuevo al grupo a falta de dos kilómetros para la cima (donde aparte de Alfredo, veo que ha entrado Víctor). El punto negativo será que, debido a este calentón, se me quedan las piernas temblando y ya iré prácticamente todo el rato al borde de los calambres.

Arriba de Fades, los 50 kilómetros que quedan hasta la meta se hacen larguísimos. Aunque al principio hay bastante descoordinación, finalmente el grupo se organiza y a pesar de que queda muy poca gasolina, se forma una rueda de relevos donde vamos colaborando los 20 ciclistas del grupo. Para globeros como yo, era bonito de ver, y es que en mi corta carrera cicloturista solo había visto algo parecido en las contrarrelojes por equipos del Tour y similares.

Finalmente llegamos a Graus con un tiempo de 5:43, a 35 km/h de media y entre los 60 primeros. Víctor que ha hecho una marcha increíble y Alfredo entran conmigo.

Pere ya esta en la línea de meta; desde hace unos días arrastra una fuerte alergia, y ante las malas sensaciones, ha decidido hacer la Marcha corta. En la línea de meta me dice que Pedro ha tenido que retirarse por un problema muscular. Ellos ya darán más detalles de su punto de vista con sus crónicas o los comentarios.

Aun no están las clasificaciones, así que lo diré de memoria (cuando las cuelguen actualizo la crónica, también con las fotos). Javi, con el que he hecho gran parte de la marcha llega en unos tres minutos. El siguiente en llegar será David, que también hará un tiempazo. Antu llegará poco después... dice que va a dejar la bici de carretera para pasarse a la mountain... pos con la progresión que lleva es una pena!!. Emilio también estará en esos tiempos, Andrés... etc. En general nivelazo de la gente de Sant Andreu!.

No menos mérito tiene Carlos, que a pesar de ir todo el recorrido fastidiado, consiguió acabar la marcha. Como dicen, lo que no mata te hace más fuerte.

Después de la marcha, y mientras comemos algo, comentamos la jugada con el resto de la gente de Sant Andreu y de Martorell. Más tarde me reúno con Pedro que me cuenta su problema y me dice que, por suerte, parece que no será nada grave... ya lo comentará el con más detalle. Espero que se confirme y te desquites en la Quebranta, y gracias por todo.

La organización, el recorrido, los voluntarios, el ambiente... se merecen un diez. Y obviamente también a la compañía de la gente del club que lo hace todo más divertido.

Por último, dar las gracias a Antonio, ya sabes porqué. Espero que podamos volver a rodar en breve.

PD: La próxima vez intentaré ser mas breve!!


Fotos Ana Gabiria

TAVASCÁ 2012 ABRERA

Hola a todos!

 Aquel que quiera machacarse en btt el domingo 27 de mayo a las 8:30 en el polideportivo de abrera tendra

comienzo la pedalada que consta de una larga de 71 km y la corta de 30 km. Mas informacion y para las

inscripciones en http://www.abreraclubciclista.com/

 Animo a todos aquellos que no hayan podido ir a Puertos de Ribagorza a pasar un rato agradable lleno de

paisajes, adrenalina y piques sanos y cansancio

Ropa del club

Ya ha llegado la ropa . Para buscar un día y  poder entregarla , enviar un mail a ccsantandreu@hotmail.com y nos pondremos en contacto con vosotros .

Saludos .

Montsec – Montsec 2012

El pasado sábado nos dirigimos hacia Balaguer Miquel, Iván y yo para disputar la Montsec – Montsec.

Sobre las 5:30 partimos hacia Balaguer con el primer problema del día, desmontando las bicis para meterlas en el coche, parece que se ha jodido algo del freno de la bici de Miquel, una vez en Balaguer, se añade otro problema mas, falta una pieza del cierre de la rueda trasera de Miquel, por suerte mientras Iván y yo recogemos los dorsales un mecánico de la organización deja la bici de Miquel lista para poder tomar la salida justo a tiempo.

Una vez a las 8, sueltan el petardo de salida, petardo que se desvía la trayectoria y peta a escasos metros de donde estamos situados (parece que vamos a tener un día movidito...), por suerte queda solo en una anécdota y comenzamos a rodar.

Primer tramo de ruta turística por el pueblo hasta empezar la primera dificultad del día, el puerto de Vilanova de la sal, parece que la gente se lo toma un poco con calma y no se sube excesivamente rápido, cosa que me permite ir remontando posiciones y colocarme a cola del segundo grupo al finalizar el puerto. Tras unos 5km  de llano (el primer puerto no tiene bajada) enlazamos con el segundo puerto del día, el coll d’Ager, un puerto bastante pestoso, ya que la carretera es muy ancha, parece una autovía, sin apenas curvas que da la sensación de que no avanzas nada, pero con paciencia llegamos arriba.

Descenso rapidísimo y en un abrir y cerrar de ojos estamos empezando el coco del día, el coll d’Ares, unos 15km al 6.6% con varios tramos entre el 8% y 9%. Empiezo bastante bien, me engancho a 2 ciclistas que tengo delante y prácticamente vamos todo el puerto juntos, hasta los últimos 3km que acuso un poco el desgaste y me quedo del grupeto. Un ultimo esfuerzo mas, parada en el avituallamiento y para abajo, realizo un descenso a paso de tortuga ya que el estado de la carretera es bastante malo con mucha gravilla suelta y baches donde menos lo esperas.

Sin ningún respiro justamente al finalizar el descenso empieza el coll de montllobar, puerto de unos 10km que a priori parece asequible, pero con el desgaste que se lleva encima se me hace eterno, lo subo bastante clavado y además la mente se me llena de pensamientos negativos, fue el peor tramo de la marcha sin duda.

Una vez coronamos descenso que viene perfecto para recuperar y meterse unos cuantos potingues del nutriland para recuperar, me pilla un grupo de unos 10 ciclistas con los que hacemos el único tramo llano de la marcha, unos 20km alrededor de un pantano con un paisaje bastante bonito, que nos dejara a pie del ultimo puerto, alt de Fontllonga.

El tramo llano me vino de perlas y llegue bastante recuperado al tramo final de la marcha, subimos a buen ritmo el puerto y sin descanso bajada rápida y ultimo tramo de toboganes que nos conducen a la meta en Balaguer donde me esperan Miquel e Iván que me cuentan sus aventuras.

Miquel tuvo una pequeña caída en el descenso de Ares, que por suerte solo fue unos pocos rasguños y pudo continuar, y luego para mas infortunio mas adelante partió 2 radios de la rueda.

Iván también partió un radio en el descenso de Ares y tuvo que esperar unos 15m a que el coche de asistencia le arreglara la rueda, aun así hicieron unos tiempazos.

Por ultimo recomendar la marcha ya que  tiene un recorrido muy bonito, duro y esta muy bien organizada y también que paséis un gran día todos los que vayan a Graus!

Datos de la marcha

Ivan : 5h:30m - 27.22km/h

Miquel 5h:36m –26.78km/h

Jonatan 6h:04m – 24.70km/h

Puertos de Ribagorza 2012

El próximo Sábado 26 de Mayo un gran número de bikers de Sant Andreu de la Barca y de Martorell acudirán a una nueva cita con esta marcha que poco o nada tiene que envidiar a Quebrantahuesos.

Del club vamos Pere , Carlos , Ivan , Antu y yo , lástima la baja de Antonio de  última hora por lesión . Además de los mencionados , tambien estarán en la salida  Emilio , David y Andrés , junto con la mayoría del club del Martorell (Alfredo , Manolo , Javi .......)

Este año el recorrido ha variado un poco y no sabemos bien lo que nos encontraremos , pero seguro que la organización nos tiene alguna sorpresa .

En fin , tocará sufrir y pasárselo bien en la medida de lo posible  y que a la llegada podamos todos contar nuestras batallitas .

Nosotros saldremos el viernes a las 15:30 del árbol directos a Graus , recogeremos el dorsal y camino a Barbastro al hotel .

Saludos .

Brevet 400 El Pla de Sta María

Brevet 400 El Pla de Sta María. 5-5-2012.
En primer lloc i abans de res,voldria agrair el treball que va fer per mí,el meu company i amic Joan Marcó Sancho del C.C. Alcover.
Sense la seva ajuda,potser encara estaria pedalant per aquells móns de Déu.

Aquesta vegada vaig haver de matinar una mica més que al 300 de Tàrrega, perquè gairebé arribo quan ja han sortit.
Així que el despertador  sona a les 3:10h del matí. Després d'esmorzar, agafo el furgó i cap al Pla de Santa María.
Veig a l'Àlex i al Joan. Dels demés en conec alguns de vista... Esperava al Sergio (el meu company de Club) que va dir-me que vindria, però no es presenta...
En aquest brevet porto una càmera per fer fotos i una gravadora per recordar detalls del brevet puntuals (llocs, horaris, detalls, aturades, etc)
A les 6:00 del matí i amb puntualitat britànica, es dona la sortida. Durant tot el trajecte tindrem el vent com a company de viatge, fins atipar-nos.
El primer control és a Cambrils. Són les 7:38 quan segellem a la primera benzinera de l'entrada del poble. El dependent al·lucina  amb colors quan ens veu entrar a 20 tios tots de cop...
He comprat aigua... Fins al proper control a Ulldecona no m'aturaré i falten uns 90 km.
A Cambrils, la penya marxa escopetejada... Trobem a un, el Josep Batallé de la Bisbal d'Empordà i se’ns afegeix. Ara  som tres,el Joan el Josep i jo per lluitar contra el vent. Es va molt bé i els relleus són fantàstics. Poc abans del Coll de Balaguer, passat Hospitalet de l'Infant i abans de la C.N. de Vandellòs agafem al grup davanter. Per darrere nostre va un bon grup amb l'organitzador de la prova.
El ritme d'aquests primers és un pèl massa per nosaltres i decidim d'anar al nostre ritme...
Tenim la referència del grup davanter que ni se’n van, ni els agafem. Passem l'Aldea i Amposta. A la sortida trenquem cap a Freginals.
 Això ho recordo de  quan hi anava amb el company Prudenci i feia més de 30 anys que no hi passava.
A Freginals agafem al grup de davant un altre cop i anem per la T-331 que va a Ulldecona.
Aquí, segellem a una farmàcia. Són les 10:30h quan els demanem el segell, ens pregunten que perquè el volem... No sé si els convenç massa la
resposta perquè es queden amb una cara... Amb el segell al carnet de ruta, ens aturem una mica més endavant a un bar i demanem unes coca-coles  per beure amb l'esmorzar. Jo porto 3 entrepans de truita amb patata. Després veuré que no cal passar-se amb portar el menjar.
És millor aturar-se i demanar un entrepà i beguda a qualsevol bar. El cos agraeix un petit descans... Demanem un cafè. Ens fem la foto de rigor i emprenem la marxa per la carretera de la Sènia cap al barri Castell i Sant Rafel del Riu.
D'aquí en busca de Traiguera. Fa força vent i es aquí quan comença el meu calvari personal. Ens aturem a repostar d'aigua i prendre un aquàrius.
Prenen la N-232 que ens portarà a prop d'Alcanyís.
Ens fem unes fotos passat Traiguera a una mena d'Hostal, on hi ha una cabra salvatge dissecada...Són les 12:15h.
Joan em diu que a partir d'ara anirem trobant cadàvers per la carretera. Les forces van minvant i l'esforç del matí passarà factura.
Fà molta estona que pugem i encara no ha començat el port de Querol d'uns 1000m. Aquí retrobem al Josep Batallé i les seves forces no són les
que tenia a les 6 del matí... El passem i es refà una mica i se’ns torna a afegir. A les 13:45h arribem a Morella i ens aturem a fer un entrepà de truita.
 Quin tros d'entrepà més bo i gros!!
Quan estem menjant, arriben el grup del Jordi. Amb ells va un noi de Tortosa, el Francesc Franco. Els faig fotos i a l'endemà li passaré al Jordi
 per si les vol penjar a la web del Planenc.
Es posa a ploure... Em poso l'impermeable i un barret també impermeable...(de fet me l'he posat només arribar al bar per no quedar-me gelat)   feia força fred. El Josep només porta un paravents! Joan també se’l posa. Paguem les consumicions i ens preparem per aguantar tot el diluvi  que ens cauria fins arribar a Calaceit, a les 16:56h.
Només sortir hem de pujar cap al Port de Torre Miró d'uns 1200m i després d'haver menjat i plovent...
Només faltava que es posés a nevar i ens caiguessin "chuzos de punta".
El Josep no pot amb la seva ànima i ens diu que marxem...
Diuen que de Morella a Calaceit és baixada...  Quina gràcia!!  Home, si es mira l'altimetria d'un lloc i l'altre, pos sí... però es que entre mig hi ha
moltísimes pujades i baixades!!
A les 16:56 estem segellant a la benzinera de la sortida del poble. I al costat és l'Hostal Los cazadores on ens prenem una pasta i una coca-cola i carreguem d'aigua.
Només sortir ens agafa el Josep un altra vegada i ve amb nosaltres fins a Falset.
A les 18:00h passem per Gandesa i poc després per Corbera d'Ebre. A les 18:45 creuem l'Ebre per Mora d'Ebre. D'aquí al final hi ha 80km que es faran molt llargs. Es aquí que al Josep Batallé li agafa allò que ens ha passat a tothom i no podem amb la nostra ànima. Es queda a 0.
El Joan em demana que com vaig de menjar... encara porto un entrepà de truita a l'esquena i li ofereixo al Josep. També "barretes" i gominoles.
Em diu que moltes gràcies però no es pot empassar res...  Es d'aquells moments en que el cos no admet res de res...
Es queda i nosaltres seguim cap a Riudecols i després Reus. Segellem a la benzinera de l'entrada a les 20:53h i prenem un tros de pastís i una coca-cola.
Som al km 370 i encara ens falten 30. Creuem Reus sense problema. Jo ja m’havia estudiat per on passar.
Són les 21:00h i encara no he vist al company Prudenci, que va dir que vindria a trobar-nos amb la moto.
Aquestos últims 30 km es fan eterns. Anem a Valls i després al Pla de Santa María. Al sortir de Valls es veuen les llums del Pla però no acabaven d'arribar mai.
Em semblava que cada vegada eren més lluny. Arribem al poliesportiu del Pla a les 22:37h.
Aquí em donen la mala notícia que el company  Josep de la Bisbal d'Empordà ha plegat. No va saber creuar Reus i se’n va anar cap on no tocava. Així que va trucar un taxi i s'ha acabat el patir... Ha de ser molt dur tindre la mel a la boca, de la victòria i no poder assaborir-la...
Haver de plegar quan et falten 30 km i en portes 370 de fets...
Vaig fer una mena d'aposta amb el meu amic de que arribaria cap allà a les 22:30h i ell va dir que una mica més tard... cap allà a les 23:00h.
Ningú va guanyar però em vaig apropar més jo.
Tinc un mal de cames que no m'aguanto... el cul encetat... els genolls... i un cansament...
Truco al company per dir-li que ho havia aconseguit. No li parlo però deixo un missatge de veu.
Recullo la medalla del 400 i la del 300 passat. I em poso a dormir al furgó. De dormir... gens ni mica, però almenys he descansat. A les 4:30h me’n vaig a casa.
 Abans vaig a veure si ha arribat l'Àlex. El seu Patrol encara hi és, m'apropo i veig que te la bici a dintre. Deu ser dormint. No li dic res i marxo.
Al sortir del poble m'aturen els mossos. Em fan preguntes sobre la bici... diu que havien vist molts de ciclistes de nit.
Al 300 d'aquí mateix del 6/4/2012, també em van aturar a l'Arboç.
A casa em prenc 1 litre de brou de carn calent i a dormir...

P.D. Insisteixo amb el meu agraïment al Joan Marcó. De no ser per ell, aquesta història no hagués tingut un final tant sucós.


Per fotos veure enllaç:https://picasaweb.google.com/100660487779710661103/NuevaCarpeta02?authkey=Gv1sRgCO2D49XwxOOh9QE

Brevet Tárrega 300

-- 300 Tàrrega. 21/04/2012
Em llevo a les 3:55h. Esmorzo 2 donuts i cafè amb llet.
A les 4:30h surto cap a Tàrrega. Arribo molt justet. Ja hi es tothom. Veig i saludo a l'Àlex,Prudenci, Ricard. No veig al Porta. Sortim a les 6:00h
Suposo que la cosa es trenca en dos grups. Jo vaig al davant. Segellem a la benzinera d' Artesa de Segre. Anem cap a l'alt de Comiols.
Tot pujant,hi ha qui s'en vol anar. No ho permeto. Un d'ells s'en va,i jo amb ell. Es el David Carrillo. Puja molt depressa. Anem a relleus.
Poc abans d'arribar a dalt,em diu que feia series... imagineu-lo fent series i jo donant-li relleus!!
La bici seva te problemes i em pregunta si porto eines. El desviador li toca a la cadena. A dalt ho arreglem. Ens passen dos... i pregunten cap on han d'anar...
Si a l'esquerra ò recte. Els diem que recte cap a Tremp. No entenc com va la gent, sense saber cap on ha d'anar...
  Al David,li dic que no vaig sobrat (pels relleus) Portem 50 km i encara en falten més de 250.
A Tremp veiem esmorzant als dos que ens han passat. Sóm els primers. El David diu que a La Pobla de Segur ha d'esperar un colega que vé amb tren i farà amb
 ell els últims 200 km del brevet fins a Tàrrega. Li dic que si no ha de tardar molt que l'espero. No ho sap.
Segello a la benzinera de La Pobla de Segur. Compro 1 l d'aquàrius. Només sortir,2 que també ja baixen, l'Antonio Infante i l'Iker Hernández...
 M'en vaig amb ells. Van depressa. Els dono algún relleu però els dic que no vaig sobrat. De quant en quant em quedo una mica... com si no pugués.
 I apretant un poc,els agafo de seguida. Que penséssin que estava fluix!
Tot baixant,vaig mirant als que pujen per veure si veig a Prudenci i preguntar-li com va... No el veig!!
Tornem cap aTremp, Cellers, Baronia de St Oisme,Camarasa i Balaguer. A les 11:20h passem per la Fontllonga. De 671m.
 Recordo que vàrem pujar fins aquí en sentit contrari i donant la volta. Vàrem fer fotos... Prudenci anava amb la Tarmac del Joan.
Seguim cap a Alfarràs.Carreguem d'aigua a una font. Es molt bona... Jo,ja he previst on segellar. A una farmàcia. Els altres dos,s'aturen a menjar.
Com porto de tot,segueixo... tot i que no sé si m'ha passat algú...
D'Alfarràs cap a carretera de Tamarite i girar a l'esquerra cap a Almacelles. Això també ho recordo d'haver passat amb Prudenci.
 La carretera fins Catalunya és feta una merda... com al 200 de Manresa de l'any 2009!!
Fà vent i porto una xufa... i encara falten 100 km!!
Vaig a ritme tot el que puc i controlant pel retrovisor.Passo Almacelles. Passo Gimenells per fora el poble... despres m'en adono que hagués pogut passar per dintre...
A la sortida del poble cap a Alcarràs. Segello a la 1a benzinera.Compro 1 l d'aquàrius i cap a Lleida. Aquí recordo que al 300 de Manresa del 2010,vàrem trobar al Martí Flores que s'havía aturat a menjar... Vàrem acabar junts.
 No tinc massa problema per orientar-me.Només que he d'anar cap a la N-240a cap a Les Borges Blanques i no ho veig enlloc.
 Només posa direcció Tarragona... Sort que ahir vaig veure a Google maps el camí i em sonava una mena de rotonda molt llarga... i era per allà a la dereta!!
Per assegurar-me ho pregunto i m'ho confirmen a una benzinera. (un client estranger) I cap a Juneda i les Borges Blanques...
M'aturo a segellar i compro 2 donuts (només en menjo un) i 1 ampolla d'aquàrius. A la  mateixa benzinera del 300 del Pla. I depresseta cap a Arbeca.
Al sortir cap a Belianes hi ha 10 km de carretera d'obres... i em cago en tots els Sants. Al costat,la carretera recient asfaltada i no s'hi pot passar... Es tancada al trànsit!!
A l'arribada els pregunto que qui ha dissenyat el brevet i qui gestiona els carnets, és la dona de l'Àlex. Diu que : L'Àlex,el meu marit!
 Li dic que ja l'apanyaré jo fotent-li bronca per mail. Em diuen que hagués tingut d'anar per la recient asfaltada...
Així que he fet el passarell. Si no,ben segur que hagués arribat en 20 minuts menys!
Després fins Maldà i cometo un altre error. Vaig cap a Vallbona de les Monges. Com no veig St Martí de Riucorb... Només St Martí de Maldà.
Després sabré que tots dos són el mateix quan m'aturo a preguntar. Sort que m'he adonat al no coincidir la nomenclatura de carreteres.
Torno sobre els meus passos i vaig a St Martí de Maldà
I cap a Tàrrega. La LV 2021 no és bona... i quan falten 5 km veig a dos pel retrovisor que em segueixen. Són el David Carrillo i el seu colega.
No vull que m'agafin i dono tot el que em queda... (em poso a 200 ppm) com mai m'havía posat!
A 2 km de Tàrrega,m'agafen. Van a relleus i a tot hòstia. Em diu :Què passa màquina?.  Arribo al poliesportiu amb ell i ens posen el mateix temps. 11:29h temps total.
El meu parcial és de 11:01h i 200 ppm a  27,5 km/h de mitja. Ascens acumulat de 3450m
Truco a Prudenci i encara és a Alfarràs al km 188. I està plovent moltíssim. Pregunto si va bé i diu que és amb el Ricard. L'Àlex i Porta han marxat plovent.
Agafo el furgó i cap a casa.
Truco al Joan per dir-li i no contesta. Ell ho va fer en 12:00h i jo en 11:29h.i més desnivell que ell 3750m en front a 3500m del Pla de Sta María.Em respon quan arribo a casa...
Estic molt satisfet del que he fet... Tot el que he patit es res en comparació de la satisfacció que m'ha suposat.
Es cert que això,em sembla que no ho faré més... s'ha de fer amb cap i dossificant-se per no esgotar-se un. Ara ja està fet!!

Arriba contador !